domingo, 3 de febrero de 2013
NeoDarwinisme
El neodarwinisme també anomenat teoria sintètica de l'evolució, és bàsicament l'intent de fusionar el darwinisme clàssic amb la genètica moderna, i va ser formulat en la dècada del 30 i el 40 (segle XX) per científics com ara G. G. Simpson, Mayr, Huxley, Dobzhansky, Fischer, Sewall Wright, i altres.
Segons aquesta teoria els fenòmens evolutius s'expliquen bàsicament per mitjà de les mutacions (les variacions accidentals que parlava Darwin) sumades a l'acció de la selecció natural.
Així, l'evolució s'hauria causa de l'acumulació de petites mutacions favorables, preservades per la selecció natural i per tant, la producció de noves espècies (evolució trans específica) no sería res més que l'extrapolació i magnificació de les variacions que ocorren dins de les espècies.
Cal assenyalar que a partir de la dècada dels 70 (segle XX), i en un esforç per salvar la teoria de l'evolució del problema insuperable que representa l'absència de fòssils intermedis, alguns autors com Stephen Jay Gould i Niles Elredge van proposar la teoria l '"equilibri puntuat" en reemplaçament del gradualisme de la teoria sintètica clàssica, dient ni més ni menys que aquesta estava efectivament difunta.
No obstant això, davant la vehement reacció en contra es aquesta postura per part del "establishment" darwinista, Gould i Eldredge van donar en gran mesura marxa enrere i van tractar de conciliar d'alguna manera la teoria del "equilibri puntuat", amb la teoria neodarwinista clàssica i avui en dia la majoria dels autors evolucionistes segueix acceptant al neodarwinisme com la veritable teoria de l'evolució.
miércoles, 30 de enero de 2013
Lamarckisme - Pinsans de les Galàpagos
Avui parlarem dels Pinsans de les Galàpagos. Els he estat observant i he conclòs que hi ha 14 espècies que només es diferencien en el pic, cosa que significa que depenent del seu medi tenen un pic més llarg o més curt. A continuació aniré citant les meves teories i les compararé amb la evolució dels pinsans.
- Els organismes mostren una tendència cap a la complexitat: Les 14 espècies es van anar desenvolupant a partir d'una sola. La primera, la primitiva, vivia a les illes Galàpagos. Inicialment tenia el pic petit, però degut a la diversitat d'aliments amb alguns tenia més problemes per menjar-los i altres menys.
- Ara passem a la segona teoria: l'ús repetit d'un òrgan en produeix el desenvolupament: Cada individu de pinsà s'alimentava d'una cosa diferent, depenia d'on es trobava i de la illa. Alguns menjaven insectes, altres fulles, altres fruites... Cadascun, amb el pas dels anys, va anar desenvolupant un pic adaptat al que consumien.
- I aquí la última teoria, els caràcters adquirits són heretables: Avui en dia aquests pinsans segueixen amb el mateix pic que van desenvolupar anys i anys enrere, amb això s'entén que han anat heretant el pic de generació en generació. Això ha acabat dividint una sola espècie en 14 diferents.
Gràcies per la seva atenció,
els esperaré en la pròxima conferència.
Darwinisme: Pinsans
“Illes Galápagos, pinsans”

Segons els seus aliments, han evolucionat el seu bec. Es pot apreciar
que uns pinsans tenen el bec més desenvolupat per a insectes i han desenvolupat
un bec més fi i precís mentre que n’hi ha altres, que s’han hagut d’adaptar a
les fruites, cactus, llavors... i tenen
el bec més gruixut.
De moment no publicaré aquestes conclusions ja que la comunitat
religiosa i intel·lectual no ho acceptaria de cap manera i no vull causar
problemes.
Dimarts 11 de Març, 1859
lunes, 28 de enero de 2013
·Darwin, a 1859 planteja l’origen
de les espècies per selecció natural.
·Les variacions heretables que
són favorables per a la supervivència i reproducció es preserven, mentre que
les desfavorables desapareixen.
·L’augment de les característiques favorables a les generacions successives,
que avui dia es veu com una adaptació a l’ambient (microevolució). També l’acumulació
de modificacions crea noves espècies (macroevolució). Aquestes variacions no
són ni bones ni dolentes.
·El treball de Darwin no va ésser
ben rebut pels científics, perquè no podia explicar els mecanismes de l’herència
ni de l’origen de les variants, ni tampoc va ésser ben rebut per la comunitat
religiosa i intel·lectual.
El lamarckisme
Va ser la primera teoria sobre la
evolució. Va ser proposada per Jean Baptiste Pierre Antoine de Monet, un
reconegut naturalista. Pensava que amb el pas dels anys les espècies es
transformaven contínuament. Per donar suport la teoria, feia ús dels següents
arguments:
- Els organismes mostren una tendència cap a la
complexitat: Evolucionen de formes senzilles a complexes.
- L'ús repetit d'un òrgan en produeix el
desenvolupament: Els éssers vius s'adapten al medi quan hi ha
canvis en l'entorn, modificant òrgans i altres.
- Els caràcters adquirits són heretables: Els
caràcters que un organisme ha modificat per l'ambientes poden transmetre
en la descendència. És el que es coneix com la "Teoria dels caràcters
adquirits".
Exemple de lamarckisme
Les girafes primitives s'alimentaven de
les fulles baixes de les acàcies. Quan hi havia sequera, l'aliment es reduïa i
havien d'estirar el coll per poder accedir a les branques més altes. Van
adquirir el caràcter de coll i potes més llargues i es va anar transmetent de
generació en generació.
Actualitat
Gràcies als coneixements actuals sobre la
genètica, se sap que els caràcters adquirits no es transmeten a la
descendència. Només s’hereten els caràcters la informació dels quals està
continguda als gens.

miércoles, 23 de enero de 2013
Teories sobre l'origen de la diversitat d'éssers vius
·Lamarckisme:
-Els organismes tendeixen a una major complexitat.
-La funció es creada per l'òrgan.
-S'hereten els caràcters.
·Darwinisme:
-Tots els organismes produeixen més descendents dels que els que sobreviuen; com que els recursos són limitats, s'estableix una competència que porta a una lluita per la supervivència.
-Hi ha molta diversitat entre els organismes d'una població, en la qual actua la selecció natural.
-El medi selecciona els individus més ben adaptats.
·Neodarwinisme:
-La unitat evolutiva no és l'individu, sinó la població.
-La diversitat dels individus és conseqüència de la recombinació genètica i de les mutacions.
Introducció
Suscribirse a:
Entradas (Atom)